TÍTOL: Migracions globals i política migratòria a Catalunya
AUTOR/A: Marta Rovira Martínez / Xavier Aragall
FONT I LLENGUA: ARA, català
DATA: 28.9.2014
TIPUS D’ARTICLE: Article d’opinió
PARAULES CLAU: #política #migracions #catalunya #immigració #crisieconòmica
TEMÀTICA: Les mirgracions a Catalunya d’ençà que començà la crisi. opinió
ARGUMENT:
Els experts parlen que la crisi econòmica ha fet aturar els fluxos migratoris, però tot i així, un 17% de la població catalana és considerada com a població immigrant. La immigració i la mobilitat humana no com un fet passatger, sinó com un fet necessari en una societat econòmicament avançada, fins i tot en moments de crisi econòmica com el que avui dia viu tant Catalunya com la resta de l’Estat espanyol.
L’article ens mostra la seva preocupació pel fet que les dues principals qüestions per millorar la gestió de les migracions continuen sense resposta: Per una banda, la necessitat d’una interlocució entre països emissors i receptors, i per l’altra, unes polítiques més respectuoses amb les necessitats de les persones que habiten aquest món.
Avui dia, fruit de la desestabilització d’alguns països perifèrics, com Síria, Iraq, certes regions de l’Àfrica, etc, es reactiva l’arribada de fluxos irregulars d’immigrants que intenten arribar a Europa.
COMENTARI:
Les persones, des dels inicis de la humanitat, es mouen a la recerca d’un clima més benigne. Personalment, em sembla un dret fonamental el poder aspirar a una vida millor, no perquè una persona hagi nascut en un país on les seves condicions han estat les que han estat, aquesta s’ha de conformar amb viure una vida miserable o difícil; és normal que cerqui nous llocs i nous països on pugui tenir noves oportunitats per millorar les condicions ínfimes de les que fuig.
Crec que, actualment, tant a Espanya com a molts països d’Europa, el sentiment de nacionalisme és molt fort, i per aquest motiu es manifesta una mena de rebuig a allò que és estranger.
La immigració és una conseqüència de la globalització i del capitalisme salvatge que ha anat minvant les oportunitats en altres països. L'emigració ha existit sempre i els llocs escollits varien en funció del moment històric-econòmic de cada país, per exemple, durant el franquisme, els espanyols emigraven a Sudamèrica, Alemanya i França. Ara és la població d’altres països la que opta per emigrar a països desenvolupats per trobar-hi un seguit d’oportunitats que al seu país els són negades.
Així que, d’alguna manera, el neocolonialisme, que ha fet que uns països quedin sotmesos a altres, podria concebre’s com un dels pilars que ha dut a un fenomen sociològic tant comú com és la immigració.
AUTOR/A: Marta Rovira Martínez / Xavier Aragall
FONT I LLENGUA: ARA, català
DATA: 28.9.2014
TIPUS D’ARTICLE: Article d’opinió
PARAULES CLAU: #política #migracions #catalunya #immigració #crisieconòmica
TEMÀTICA: Les mirgracions a Catalunya d’ençà que començà la crisi. opinió
ARGUMENT:
Els experts parlen que la crisi econòmica ha fet aturar els fluxos migratoris, però tot i així, un 17% de la població catalana és considerada com a població immigrant. La immigració i la mobilitat humana no com un fet passatger, sinó com un fet necessari en una societat econòmicament avançada, fins i tot en moments de crisi econòmica com el que avui dia viu tant Catalunya com la resta de l’Estat espanyol.
L’article ens mostra la seva preocupació pel fet que les dues principals qüestions per millorar la gestió de les migracions continuen sense resposta: Per una banda, la necessitat d’una interlocució entre països emissors i receptors, i per l’altra, unes polítiques més respectuoses amb les necessitats de les persones que habiten aquest món.
Avui dia, fruit de la desestabilització d’alguns països perifèrics, com Síria, Iraq, certes regions de l’Àfrica, etc, es reactiva l’arribada de fluxos irregulars d’immigrants que intenten arribar a Europa.
COMENTARI:
Les persones, des dels inicis de la humanitat, es mouen a la recerca d’un clima més benigne. Personalment, em sembla un dret fonamental el poder aspirar a una vida millor, no perquè una persona hagi nascut en un país on les seves condicions han estat les que han estat, aquesta s’ha de conformar amb viure una vida miserable o difícil; és normal que cerqui nous llocs i nous països on pugui tenir noves oportunitats per millorar les condicions ínfimes de les que fuig.
Crec que, actualment, tant a Espanya com a molts països d’Europa, el sentiment de nacionalisme és molt fort, i per aquest motiu es manifesta una mena de rebuig a allò que és estranger.
La immigració és una conseqüència de la globalització i del capitalisme salvatge que ha anat minvant les oportunitats en altres països. L'emigració ha existit sempre i els llocs escollits varien en funció del moment històric-econòmic de cada país, per exemple, durant el franquisme, els espanyols emigraven a Sudamèrica, Alemanya i França. Ara és la població d’altres països la que opta per emigrar a països desenvolupats per trobar-hi un seguit d’oportunitats que al seu país els són negades.
Així que, d’alguna manera, el neocolonialisme, que ha fet que uns països quedin sotmesos a altres, podria concebre’s com un dels pilars que ha dut a un fenomen sociològic tant comú com és la immigració.
LLEGIR ARTICLE ORIGINAL |