TÍTOL: La costa catalana sucumbirà als efectes del canvi climàtic
AUTOR/A: Xavi Aguilar
FONT I LLENGUA: EL PUNT AVUI, en català
DATA: 10-11-15
TIPUS DE NOTÍCIA: reportatge
PARAULES CLAU: #canviclimàtic #escalfamentglobal #litoralcatalà #platges
La costa catalana sucumbirà als efectes del canvi climatic [EL PUNT AVUI]
Semblen extretes d'una catastròfica ficció cinematogràfica, però la successió d'imatges en què el mar engoleix la majoria del delta de l'Ebre són, en realitat, la representació gràfica del que haurà d'afrontar la costa catalana en les pròximes dècades. Com a mínim, així ho defensen els investigadors que, amb resultats a la mà, han presentat el primer treball que detalla com afectarà el canvi climàtic el litoral del país.
“Segons els nostres models, el 2100 el nivell del mar Mediterrani pujarà una mitjana de 88 centímetres, però les previsions més extremes, amb les quals hem de treballar per curar-nos en salut, assenyalen que podria arribar als 1,8 metres”, explicava ahir Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (LIM-UPC). El seu grup va ser triat per la Unió Europea per liderar un estudi sobre els efectes del canvi climàtic a les zones costaneres. Els primers resultats, fets públics ahir, vaticinen un greu retrocés del litoral català.
Els experts no poden predir amb exactitud quants metres de costa desapareixeran per aquest augment del nivell del mar, perquè l'afectació dependrà molt de les condicions del terreny. “Les platges del Maresme, per exemple, que tenen al darrere una escullera per protegir la via del ferrocarril i la carretera, són les que tindran més erosió i acabaran desapareixent. En canvi, les que estiguin en entorns més naturals i no tinguin cap barrera arquitectònica al darrere podran retrocedir de manera natural”, assenyalava ahir José Antonio Jiménez, un dels investigadors del projecte.
Un altre factor que influirà en la conservació de les platges serà si són molt obertes i exposades o bé si estan més tancades i protegides naturalment, com les de la costa Brava, que en sortiran més ben parades. El pendent de la sorra també influirà en la regressió del litoral, de manera que les platges més planes, com les de la costa Daurada, són les que tenen més mal pronòstic.
Les onades canvien
Les simulacions amb les quals treballen els científics projecten una disminució del clima global d'onatges. Hi haurà menys tempestes, però seran més concentrades i energètiques. En termes generals, el nivell mitjà d'onades anuals registrarà un descens. Això suposarà un repte per als enginyers, ja que, amb els recursos actuals, hauran de gestionar la costa tant per la davallada general com per la pujada extrema.
Els models també dibuixen la tendència a un canvi en el sentit en les onades, segons el qual es passaria a tenir més incidència dels garbins i menys presència de vents de llevant. Això, en un principi, podria resultar un factor positiu per al litoral, ja que les llevantades tenen un poder més devastador, però a la vegada obligaria a reorientar la sorra de les platges més artificials. En les més verges, en canvi, la compensació es faria de manera natural. El director del LIM, però, adverteix que la projecció sobre el canvi de sentit de les onades no és tan fiable com la que fa referència a la seva intensitat.
Decidir què protegim
“La sorra comença a ser un bé escàs i hauríem de mirar com tractar-lo”, coincidien a indicar els ponents de la jornada sobre els efectes del canvi climàtic a la costa catalana. La sensació entre els experts és que ha arribat el moment de prendre mesures per protegir el litoral, però també es té la certesa que “no hi haurà prou diners, prou energia ni prou sorra per protegir-ho tot”. Amb aquest panorama, es va fer una crida a “decidir com a societat cap a on es vol anar: interessa protegir les platges de més valor natural? Les més turístiques? Les que tenen a prop la via del tren o l'aeroport?”, es demanava Sánchez-Arcilla.
Salvador Samitier, cap de l'oficina catalana del canvi climàtic, assenyalava que cal posar-s'hi de seguida: “El 2050 o el 2100 poden semblar molt lluny, però si volem fer alguna cosa, cal fer-ho ara, perquè quan ens hi trobem ja serà massa tard.” Jiménez li donava la raó i emfatitzava el fet que, si es vol mantenir l'aposta pel sector turístic com un dels tractors principals de l'economia del país, mantenir les platges hauria de ser una prioritat, ja que la seva desaparició comportaria una gran reducció de la capacitat recreativa.
El cap de l'equip de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, Jordi Cunillera, va alertar que per al 2050 s'espera que la temperatura mitjana hagi pujat un grau. Encara que el clima s'aconseguís estabilitzar, però, el nivell del mar continuaria pujant, ja que la inèrcia tèrmica de l'aigua fa pensar que almenys creixerà durant 200 o 300 anys més.
http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/913486-la-costa-catalana-sucumbira-als-efectes-del-canvi-climatic.html
TEMÀTICA:
Els efectes del canvi climàtic a la costa catalana
ARGUMENT:
Un grup d'experts i investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, triat per la Unió Europea per liderar un estudi sobre els efectes del canvi climàtic a les zones costaneres de Catalunya, han presentat un treball on s'exposa de quina manera l'escalfament global de la terra està afectant la costa catalana, especialment la costa del Maresme.
Es calcula que l'any 2100 el nivell del mar Mediterrani pujarà una mitjana de 88 centímetres, malgrat podrà arribar als 1,8 metres. Això representaria un retrocés del litoral català.
L'afectació dependrà de factors diversos. En primer lloc, de les condicions del terreny. Es calcula que aquelles platges que al darrere hi tinguin barreres arquitectòniques, com les vies de tren o les carreteres, s'erosionaran més i acabaran desapareixent. Per contra, les que estiguin en entorns més naturals retrocediran de manera natural. En segon lloc, dependrà de si les platges són obertes i exposades a tot, o bé són tancades i protegides, com passa a la majoria de les de la Costa Brava. En tercer lloc, cal parlar del pendent de la sorra. Les platges més planes, com les de la Costa Daurada, tindran un mal pronòstic. En quart lloc, hi ha la influència del clima. Es preveu que hi haurà menys tempestes i les poques que hi haurà seran més concentrades i energètiques. També hi haurà un canvi en el sentit de les onades. El vent de llevant, més devastador, tindrà menys incidència a favor del vent de garbí. Serà positiu, però obligarà a reorientar la sorra de les platges més artificials perquè en les més verges la compensació serà natural. La sorra comença a ser un bé escàs que cal protegir, en canvi la teoria de les onades no és tan fiable com pel que fa a la seva intensitat.
Davant de tots aquests factors, cal decidir quines són les prioritats perquè no hi haurà prou diners, ni energia ni sorra per protegir-ho tot. Malgrat sembli molt llunyà, cal anar buscant solucions. Només cal pensar en què un dels motors econòmics del país és el turisme i la seva predilecció per la costa catalana.
COMENTARI:
Ja fa molt de temps que científics i investigadors alerten de les conseqüències que està suposant l'escalfament global de la terra. L'augment de la temperatura de la terra, a causa de les emissions dels gasos i de l'efecte hivernacle produïdes pels humans és preocupant. L'increment del diòxid de carboni, provinent de les plantes d'energia de carbó, les emissions dels automòbils i fàbriques i altres activitats, sumades a l'agricultura, el gas natural -que emeten metà-, provocaran que pugi l'elevació del nivell del mar, que hi hagi un canvi en el nombre de precipitacions, el retrocés de les glaceres, l'extinció de les espècies, la inundació de zones costaneres o la desertització.
La notícia que ens ocupa no és nova en el seu sentit global, sí que ho és el fet que les platges catalanes patiran un procés de transformació important i això en un país com el nostre, que viu del turisme ara com ara, pot ser molt negatiu. Caldrà triar, caldrà prendre decisions, com més aviat millor, per tal de trobar solucions al problema, però la força de la natura és més poderosa que la de l'home; no podem controlar les pluges ni el vent i la seva força i tampoc podrem produir més sorra perquè cada vegada és un bé més escàs. Amb enginy, l'únic que es pot fer és vetllar perquè allà on sigui més fàcil i ens ho permetin els factors puguem actuar. De moment, caldrà preservar allò que tenim i prendre consciència de les petites coses que podem fer per atenuar aquests canvis.